Senyals, indicis

"Estava sopant en un bar quan de sobte vaig sentir rebombori a fora. Vaig treure el cap, com la resta de clientela, i vaig veure que dos homes s'estaven barallant al carrer; s’escridassaven, es donaven empentes, treien pit i gesticulaven ostensiblement. Un d’ells va colpejar el cap de l’altre contra el canto de la vorera, tres o quatre vegades, fins que el va deixar estès, completament immòbil. Set o vuit mosques caminaven en cercles per una de les columnes que aguanta el sostre del bar. Faltaven dos dies perquè la lluna es poses davant del sol, provocant un eclipsi anular, que ni sé què significa, i que es veu que és una cosa que no passava des de 1764. A la tele deien que si no es mirava amb unes lents apropiades els danys als ulls podien ser irreversibles. El sopar se m'havia refredat. Vaig suposar que tot plegat eren senyals; indicis. Perquè també faltaven dos dies perquè jo fes 25 anys. I suposo que el setè àngel es preparava per obrir el setè segell... I coses així."

Martorell, Octubre de 2005, redéu com passa el temps.